Categories
Sense categoria

BB-UNO V1.1

BB-UNO és una placa micro controladora de baix cost orientada a fer per un mateix (DIY). Està basada en l’Atmega328P i dissenyada durant els cursos d’Introducció a KiCAD V6.

Aquest projecte és el que s’utilitza com a projecte base al començar el curs i cada alumne el modifica al seu gust i les seves necessitats.

Està concebuda per a ser muntat a mà. Per això els component són quasi tots de forat passant, exceptuant un fusible que només existeix en format de muntatge de superfície.

De fet es parteix de la versió 1.0 que te la “friolera” de 40 errors i cal trobar-los. Això es fa fàcilment gracies a les eines de diagnostic de la V6 de KiCAD. L’aprenentatge és molt fàcil i es resolt en un parell de sessions. Després ve la època de practicar ja amb la versió V1.1

KiCAD ja no és aquella eina pionera que tot sortia malament on ni tan sols podies copiar i enganxar, tot això són coses del passat. El nou KiCAD permet més camins de solució dels que a primera vista pot semblar, com fer un projecte sense haver de fer esquemàtics.

Per més informació aquí

Categories
Sense categoria

Projecte BB-UNO

Amb aquesta placa microcontroladora basada en l’Atmega328P hem volgut disposar d’una plataforma simple de desenvolupament per a petits prototips experimentals i d’aula, per a no iniciats, i per als nostres cursos i tallers com a eines d’exemple pel disseny assistit per computador.

Placa microcontroladora BB-UNO

Aquest projecte concorre amb d’altres dintre de l’espai Bits & Books: amb el Projecte RIE (Robòtica Integral Educativa) d’aplicació a l’Aula de Primària, amb el Curs de KiCAD on es desenvolupen noves versions del projecte, amb els Tallers de FreeCAD per a la creació de nos components de robòtica i amb la Robòtica Lúdica del Projecte Minimakers, entre altres.

Tot i el factor de forma de placa mestra o “carrier” pot esser utilitzada com a secundaria o “shield” del sistema Arduino. Els seus connectors i funcions estan orientats a la utilització de les maquetes avançades del Projecte RIE com a excusa de treball.

Endemés, soluciona alguns problemes de cablejat ja que el control motor està integrat a la pròpia placa mestra. Això que en principi seria un problema a nivell d’interferències conduïdes esdevé un avantatge a nivell funcional amb l’única exigència que la tensió general sigui diferenciada en valor absoluts. Les solucions són múltiples i divertides.

A nivell software es disposa d’experiències amb perifèries: com pantalles de display, matrius de LEDs, radars ultrasònics, Sensòrica i del control de velocitat de motors, sense oblidar totes les possibilitats que ofereix la plataforma oberta Arduino.

Per participar o obtenir més informació de la placa BB-UNO només cal posar-se en contacte amb Bits & Books i plantejar el teu projecte amb nosaltres.

bits@marcombo.com

Categories
Sense categoria

Hola Bits

Bits & Books és un espai de creació on el creador ets tu

Nosaltres som “cuidadors de llibres” de les Editorials Marcombo, Sentir i de la Llibreria Hispano Americana.
Ens ocupem de mantenir els kits Marcombo que acompanyen els llibres i creem nous kits.
També ens ocupem dels més petits amb els llibres i les maquetes del projecte RIE (Robòtica Integral Educativa)

Disposem de diferents seccions en les que podràs dur a terme el teu projecte.

Per una banda, el taller, en el que disposem de petites màquines molt econòmiques per a als nostres i vostres prototips:
– Tall làser de fins a 600x400mm en diferents gruixos segons materials.
– Impressió 3D de 220x220mm de base amb una alçada no superior a 250mm.
– Components Electrònics i Eines pera a manipulació de circuits electrònics.
– Arduinos, en som especialistes.

Sala de projecció per a les teves presentacions i gravació de vídeos amb un aforament de 15 persones o més.

Cafeteria i aigua fresca a discreció.

Podràs guardar el teu material en procés de construcció en una consigna amb clau.

Com diu la cançó, “només hi faltes tu”

Benvinguts al Bits & Books
bits@marcombo.com

Categories
Sense categoria

Electrònica sobre protoboard

La protoboard, Viquipèdia a part, és la tècnica més utilitzada a l’actualitat per a simular circuits electrònics. No obstant vull fer una crítica a la seva utilització.

En el costat positiu s’hi troba la economia. Cal tenir en compte que estem parlant de poblacions grans de components, circuits amb diversos amplificadors operacionals i microcontroladors de càpsula DIL amb la perifèria associada. Aquesta economia rau a l’hora de prototipar circuits, on estalviarem en les successives versions fins que tinguem la adequada pels nostres propòsits.

Durant els dies de prototipatge ens adonarem del costat oposat de la equació:
– Falsos contactes per clips oberts
– Cables amb fil trencat sota la funda
– Distorsió per excessiva impedància del cable, amb afectació electromagnètica tant conductiva com irradiada
– Microfonismes causats per moviments dels cables i al variar les distancies entre ells
– Capacitats paràsites degudes a la proximitat entre cables que condueixen corrents alterns que a major freqüència més s’afecten
– Node de massa branquial que causa divisions de corrent i tensions paràsites
– Síndrome de Diògenes i impossibilitat de segellar les unions

De vegades he acabat per fer unions soldades a l’aire i/o utilitzar el mètode Manhattan per a una secció que ja funciona de manera estable.

Finalment la posta en marxa. Aquesta comença quan s’ha acabat la fase de muntatge i comencen la de proves. No es pot ser mai optimista. Era fàcil el circuit de la foto i tot i això el temps de posta en marxa ha sigut més llarg que el muntatge degut a que el cable taronja, un com aquest, estava trencat per dins i no s’engegava el LED. Cercar on es produïa el tall de corrent, provar un per un els cables a veure quin és, canviar l’escala del tester a continuïtat, sense comptar amb les ja esperades proves per voler saber el corren que circula pel díode LED.

Jordi

Categories
Sense categoria

Novedades KiCAD

La próxima semana empezamos los talleres de KiCAD en Bits & Books

KiCAD ya no es aquella herramienta compleja de inicios de la década pasada. Todos recordamos aquellos cuelgues sin motivo. Horas perdidas a cambio de la ilusión por conseguir hacer el circuito electrónico más económico del mundo.

Ya no hace falta saber todos los accesos rápidos, perder horas en esquemáticos que no llevan a nada o ni tan siquiera editar los códigos gerber.

Pero claro, no todo son flores, seguimos sin autoruter, innecesario para los más diestros en diseño de la PCB pero imprescindibles para los seguidores del bus S100. Me consta que John Monahan conoce la V6, pero seguimos con los mismos diseños en V3 del 2013 en la comundad.

¿Conoces las novedades en cuanto a enrutado? ¡te convencerá!

Categories
Sense categoria

base per a circuits electrònics amb cnc

Origen de l’enllaç

Categories
Sense categoria

S104-3U Bus pasivo

En revisión, bus pasivo para S104

Es posible su realización a una cara con puentes.
Carece de terminador de bus.
Puede ser alimentado directamente con una fuente de PC convencional. Las placas antiguas no operan en este bus, por tanto 5Vdc, +12V y -12V.
La PCB soporta las guías y el bastidor.

Categories
Sense categoria

S104 specification

An Open Source specification when using the S100_draft adapter

Row 1 of the S104 connector, the lower one, is placed at the same Y coordinate that lower mounting holes.

The height of the plate can be modified according to the needs. We propose two possibilities:

Eurorack 3U compatible: For a Eurorack frontal development, in an stack mounting composition, where an aluminium frontal will be associate to the first board of the system, the total high of the board must be 110mm (4,33in) This means the height pitch between holes is 97,3mm (This will be label as S104-3U)

Eurocard compatible: For a Eurocard board, Always using the right side of the plate for a backplane DIN bus connector, right mounting holes must be modified to the connector. The total high of the board must be 100mm (3,94in) This means the height pitch between holes is 87,3mm (This will be label as S104-E)

A S104 connector can be incorporated in a Standard IEEE696-83 board whit the couple of mounting holes in lower corners, with o without chamfers. The total height of the board is the standard 5 inches. The vertical pitch location of the couple holes and the S104 connector will be depend the compatibility intention to be associated to an other kine of S104 type. (This will be label as S100) It may be appropriate to mention which format is supported. For example: (S100-3U or S100-E).

Care must be taken when using S100_Draft. There are two types of adapters, from row 1 to row 1 and from row 1 to row 50. When switching from an IEEE696-83 format to Stack the rows must change. In contrast, an S104 connector does not change rows. The 1 is below and the 50 is above. Be careful with this.

Example: This is a backplane S100 board in a S104-3U for a Eurorack Music Synthesizer

This is a run to try.

Categories
Sense categoria

Un Tera Byte

¡Si nuestros abuelos hubieran tenido los componentes de hoy en día se lo habrían pasado en grande!

CPU 80486 de mapa de direcciones de 1 Tera Byte

En el número 5 de la revista S100-Journal de 1987 se publicaba un articulo con el título “32 bits expansion to the S100 Bus”. En él se describen dos posibilidades, modificar el protocolo del estándar IEEE696 o situar una caché entre el bus y el procesador de 32 bits.

Cromemco optó por dejar el estándar tal cual y por ello opto por la segunda posibilidad, la memoria caché en sus placas procesadoras de 32 bits con el 68020. De hecho, diez años antes, en 1977, Gordon Bell ya tomó esa decisión en el VAX-11. A todas luces, tenia más sentido virtualizar la memoria que tener un mapa muy extenso y económicamente difícil de completar. Pero, ¿qué habría ocurrido si se hubiera optado por la primera opción?

Teniendo en cuenta que la mayor parte de seguidores de bus S100 lo son a su vez de Intel no seria extraño pensar en una multiplexación del bus ya que de hecho así ocurría en sus circuitos integrados 8086, que por poder trabajar con chips de 40 pines solapaban los buses de direcciones y datos en los mismos terminales.

Multiplexando todos los terminales del direcciones y datos del bus S100 se podía tener un mapa de 2^40 direcciones físicas, 1.099.511.627.776 bytes (1 tera byte)

En el proyecto de la imagen del articulo se presenta un posible lay-out de una CPU Intel 80486 con direccionamiento de 1 Tera Byte tal como se establecería en las predicciones. El proyecto está reeditado en KiCAD de la Versión 6.

Pero el 80486 ya funcionaba con el principio de la captura caché a nivel interno. La industria ya iba en ese sentido y Intel abandonó la multiplexación. Pese a que se vería extraño que el procesador en placa abordara una doble filosofía, sin embargo la arquitectura con 3 CPLD dedicadas a distintas secciones de la CPU demostraría un “way of life” a lo americano que podía haber tenido aceptación en su momento, el sistema habría podido funcionar.

¡Todo un reto!

Categories
Sense categoria

Proxima del Centauro

Un vehículo espacial que viajara por la galaxia necesitaría un cuentakilómetros de 64 bits. Mejor dicho, tres, uno para cada dimensión.

Dicen que una galaxia como la nuestra puede medir del orden de 100.000 años luz.

Un año luz son 9,46 billones de kilómetros (9.460.000.000.000 Km)
La galaxia mediría 9460000000000 x 100000 = 946.000.000.000.000.000 Km (0,946 trillones de kilómetros)
Los puntos de medida de un contador de 64 bits sería de 2^64 (18.446.744.073.709.551.616 puntos)
Por lo cual 18,446 trillones de puntos dividido por 0,946 trillones de kilómetros = 19,5 galaxias por recorrer. La galaxia cabe.

Ni que la Via Lactea sea, según valoraciones más recientes, de 240.000 años luz sigue sobrando capacidad al contador. Una de dos, o se me ha hecho la galaxia pequeña, o los ordenadores de 64 bits son muy grandes.

Mejor dicho, podrían llegar a ser muy grandes, pero los procesadores de 64 bits, a lo sumo, no pasan de los 48 bits de direccionamiento real. Con módulos de memoria física harían falta 16.777.216 de discos duros (16 millones) de 1 tera byte (1.099.511.627.776) para abarcar la totalidad del mapa de 64 bits. Un tera byte se consigue con 40 bits y pocos son los procesadores que llegan a ello.

En los pioneros procesadores de 8 bits, para que alcanzaran un mapa de memoria que pudiera ser útil se doblo el contador de programa. Es decir, en un contador de programa de 8 bits no hubiera tenido más de 256 celdas de memoria, eso no daría ni para una pantalla alfanumérica. Al doblar el contador de programa la cantidad de memoria alcanzaba los 65536 bytes. Eso si que daba para un terminal monitor con video incluso en color y por tanto una buena máquina de jugar a nivel doméstico.

En los procesadores de 32 bits se llegó a la paridad (datos = contador de programa) y de hecho la memoria RAM dinámica superó estas capacidades antes de alcanzar el milenio. Por este mismo principio se podría haber doblado el contador de programa, ser de 64 bits y trabajar con procesador de 32. Pero no, lo ocurrido es totalmente a la inversa. Se ha preferido que el mapa de memoria sea una fracción de la capacidad de cálculo. ¿Hacia falta tanto? Pues posiblemente la razón sea la de siempre, era más barato así.

A los humanos se les está acabando la inventiva. Aún no han terminado de romper el juguete y ya quieren otro. Tienen mucha cuántica creo yo. Desde que se superaron las barreras de los 32 bits los proyectos científicos alcanzan el éxito. En el recuerdo están aquellas escusas de que cuando los ordenadores lleguen más lejos lograremos triunfos en campos que ni habíamos soñado. Pues esto es lo que ocurre hoy en día, que hay que soñar más para poder llegar más lejos de Próxima del Centauro.