Computer Makers

Al aparèixer del microprocessador a inicis dels 70′ els amants del computador ens hem organitzat en comunitats per construir els nostres sistemes per nosaltres mateixos.

Processador Z80 en format RC2014

Comunitats “Computer Makers” actuals:

Associació Amics del MSX, majoritàriament ubicada a Barcelona, és una Comunitat que organitza trobades periòdiques a la nostra ciutat, anomenades RU, sobre hardware d’aquest sistema. Tot i ser de perfil Vintage hi ha projectes nous, com Artemisa i Omega, que ens apropa Jordi Solís (membre de la comunitat), per a la construcció de la totalitat del computador des de zero, llevat de la caixa i amb tota la informació oberta per a poder decidir les teves variants. Membres de l’AAMSX apliquen les tecnologies més avançades en complements pel MSX i han arribat a programar tot el sistema sobre FPGA dintre d’un simple cartutx de joc.

RC2014, amb origen a Anglaterra, és una comunitat que construeix des de zero computadors en un estil creuat entre ZX-81, S-100 i cartes modular de IBM. Està orientat a l’ús escolar i és molt fàcil de governar des d’un port USB, per exemple d’un ordinador portàtil, per donar-l’hi les ordres i carregar els programes en el llegendari llenguatge BASIC. Degut a la seva simplicitat és molt adequat per a modelisme i és fàcilment integrable en maquetes i diorames. Aquesta comunitat ha derivat en d’altres, com RETRO-COMP que funciona de forma descentralitzada i es recolza en d’altres comunitats makers com Hackster.io o Hackaday.io.

S100Computers, amb origen a Califòrnia, és una comunitat sorgida als anys 70 amb els primers Computadors que es comercialitzaven en forma de “kits” per a fer-s’ho un mateix. L’Altair 8800 (gener de 1975) i l’IMSAI 8080 (desembre de 1975) són els primers S-100 de la història i han perdurat fins als nostres dies amb ajut de l’estàndard IEEE696.

Aquest estàndard va iniciar la seva redacció el 1977, en plena expansió dels “home computer”. Va ser publicat per primer cop a la revista COMPUTER el 1979 i finalment va sortir a la llum la versió oficial el 1983.

Hi ha articles de revistes i documents que demostren que els seguidors del S-100 mai han deixat de construir cartes electròniques per aquest sistema tot i l’abandonament de l’estàndard a 1994. Un dels sectors que més ha contribuït a donar prestigi a aquest sistema ha estat l’Estàndard IEEE488 com a recolzament a la Instrumentació Electrònica en el format de sistemes SCADA i l’adquisició de dades. Un altre sector, més amateur, ha sigut la Radio-afició, on s’ha pogut construir terminals RTTY amb molt pocs recursos i han donat als “diexistes” capacitat i qualitat de comunicació.

Un Computador S-100 suporta sistemes operatius CP/M com a normal al més pur estil de Digital Research. Tot i això, els seus seguidors han desenvolupat adaptacions per DOS, PDP-J11, Linux i Windows. Per a iniciar qualsevol processador la comunitat ha sintetitzat, a partir del codi Zapple, tota mena de programes monitor per a processadors tan mítics com el 6502.

Recentment s’han construït cartes mestre amb processadors Intel x86 (8086, 80286, 80386 i 80486) i també per a processadors Motorola 68K (68000, 68010, 68020 i 68030).

Durant la passada dècada, i amb l’ajud de convertidors TTL 5V a 3V3 es van poder implementar components “SoM” com a processadors mestre del sistema, que són els que han permès implementar Windows 10 corrent sobre un Intel Edison “mezzanine’sat” en una carta S-100.

Els darrers treballs de la comunitat implementen la CPU dintre de xips programables FPGA editats sobre Quartus Prime Lite de Intel. Això ha permès associar al bus microcontroladors com el ATMEGA328P programable en C des del propi IDE de “Arduino” a mode d’esclau S-100 i emular processadors com el Z80.

jordi.autocet@gmail.com