L’Arquitectura en Microelectrònica (µE) camina en diferents famílies d’integració que tenen avantatges i inconvenients particular en cada una d’elles tot i que de fet poden ser aplicades a les mateixes solucions. Els criteris per a seleccionar-les sovint són poc clars.
CPLD.- Complex Programable Lògic Device, La Immediatesa.
Harvard.- Micro Controladors. La Seguretat.
FPGA.- Field Programable Gate Array. La Escalabilitat.
MPI.- Message Passing Interface. El Multiprocessament.
Per a una elecció sense sorpreses és aconsellable no desequilibrar la Arquitectura Microelectrònica. Idealment cada una de les fases de creació: processador, control, sistema, desenvolupament, haurien de tenir un cost similar per a una concepció equilibrada de la solució. Seria com dir que cada part vindria a costar un quart del total.
Un exemple clàssic és la tria d’un Ordinador Industrial com a fase µP, doncs tot i els costos aparentment elevats està més que justificats en la totalitat del desenvolupament.
Efectivament un Ordinador Industrial pot valdre tant com un PLC, uns 3000 euros de mitjana, que front al cost global del Bé d’Equip Industrial és una part proporcional equilibrada. El diferencial es troba al compliment d’especificacions electròniques de l’entorn de treball i és per això que ningú no voldria un LudiComputer amb aquests preus.