Cóm es juga i en què consisteix aquest joc?
L’objectiu és crear un joc sistèmic i participar-hi jugant.
Però ambdues coses no són estrictament necessàries d’assolir, més aviat és un marc on poder fruir del camí de construir el joc sistèmic, participar i guanyar o perdre, per què es vol.
Dominar les eines de disseny és bàsic pel LudiComputer, que ara per ara són KiCAD i el llenguatge C++, com a eines de creació del joc, tot i que no han de ser necessàriament aquestes, són les que jo segueixo. Les regles del joc al que es juga amb el LudiComputer, un cop acabat, no són l’objectiu del joc. Valen jocs en solitari o en comunitat. Tant si es fa sol com en equip. El joc ha de ser sistèmic i lúdic. Valen jocs seriosos sempre que no hi hagi un motiu comercial/professional de fons.
I no, no cerquis regles!
Les eines proposades:
KiCAD és una eina de disseny de circuits impresos de tipus EDA de codi obert i de utilització lliure instal·lable a l’ordinador personal. Al revés que certes aplicacions de utilització lliure per via de servidors al núvol, cosa que ja em sembla sospitosa d’entrada, KiCAD permet fer fora de línia desenvolupaments d’us particular, fins i tot si es vol fer la fabricació de les pistes de la PCB al garatge de casa.
Una critica dura contra KiCAD ha estat sempre el no disposar de traçador de pistes propi amb capacitat d’optimització. No obstant el Router, programari lliure, també descarregable a les comunitats del S100, el complementa tant bé que no necessita res més. Sempre es poden demanar millors eines, però estem parlant d’un entorn amateur i lúdic.
En que consisteix el joc del LudiComputer?
Superar els propis reptes personals
Un exemple de placa d’auto superació més enllà de l’estàndard IEEE696 és la Edison CPU Board de John Monahan de 2017, un dels Irreductibles Californians de la comunitat S100computers.com, i amic, amb qui he compartit esquemes i materials. Dedica bona part del seu temps a crear els seus propis dissenys amb KiCAD per als seus computadors S100. Intel va discontinuar l’Edison i John es va tornar a superar a si mateix amb una nova CPU amb Raspberry Pi corrent un Linux Debian. Ambdues cartes mereixen el reconeixement de ser autèntics LudiComputers, i el meu reconeixement també a l’excel·lent treball que ha fet en John a la comunitat.
A partir de material d’estanteria o de recuperació es proposa de construir sistemes lúdics amb la finalitat de posar-se al dia en disseny electrònic i estar al corrent dels laboriosos processos de desenvolupament, tècniques que s’obliden amb molta facilitat si no es practiquen. Aconsellem compartir els cables i els programaris de programació de xips amb amics i coneguts.
CONSTRUIR – PROPOSAR – COMPARTIR
Pel cost d’aconseguir-ho no em vull equivocar, que si per fer comunitat he de perdre el sentit de Construir, Proposar, Compartir, potser més val anar fent camí fins a trobar un altre garatge que no sigui un búnquer.
No per ser un joc vol dir que no sigui seriós. El respecte, el ser companys de camí pot ser tant important com en qualsevol activitat humana. El LudiComputer no només no està renyit amb les bones maners, endemés són imprescindibles.
El primer que cal és CONSTRUIR
Però, si creiem que no sabem construir el primer que haurem de fer és desmuntar el que han fet els altres. Així aprenem.
Tot i ser lluny de l’èxit sempre haurem guanyat fent quelcom que ens apropi al nostre objectiu CONSTRUINT a partir dels qui en saben.
A partir de llavor apareixen els dubtes que són esglaons de l’escala a anar pujant.
Quan necessitem ajuda PROPOSEM
Hi ha esglaons que els humans no podem superar. La sistèmica és així d’esgotadora, en aquests casos cal canviar el pas, fer un nou pla d’atac.
De les respostes sorgiran nous dubtes i nous esglaons a superar. Els computadors no són els sistemes més complexes de la naturalesa humana, el propi esser humà més més complex que un ordinador o servidor de telecomunicacions. Cal observar com són els sistemes, que hi ha de comú entre ells. Veuràs el mon amb altres ulls.
COMPARTIR
és l’examen de validació del que hem aprés, aprovant es consolida l’avenç i s’accelera l’aprenentatge, fent més curt el camí a l’objectiu. No pensis que ja has acabat, tot just som a l’inici.
De vegades el bosc no ens deixa veure els arbres.
El problema de fer un projecte de joc sistèmic és el cansament causat per la complexitat a assolir. Per això, és un projecte per als qui no ens volem sentir obligats a assumir un projecte. Fruir dels sistemes és bo per que ens permet comprendre el mon, no cal ser JO el SISTEMA. Hi ha prou amb haver viscut els sistemes i comprendre les limitacions.
Ser pacients
No val a perdre la paciència, de ven segur ens proposaran una solució. Sempre hi ha qui t’oferirà les seves experiències, possiblement et demanarà ajuda i ho faràs mentre ho veuràs just. Cal cercar l’equilibri.
i així una vegada… i una altra… i una altra…
… un mon, dintre d’un mon, dintre d’un mon …