Com neix la idea del LudiComputer?
Seguint les comunitats internacionals del bus S100, de construcció de computadors casolans en el garatge, nascudes dels kits ALTAIR i IMSAI de Eduard Roberts i de William Millard respectivament (1975, USA), es descobreixen afinitats i complicitats en cóm ha de ser l’Electrònica Compartida entre usuaris no professionals. Trobareu tones d’informació a la xarxa.
El joc dels paradigmes: 8, 16, 32, 64 bits
Aquella històrica tecnologia d’interfície entre dispositius electrònics, basada en el primer processador de 8 bits en un únic xip (i8080 de Intel), ha anat evolucionant mantenint un concepte que han estat sempre en la ment dels seus dissenyadors, la compatibilitat com a forma de compartir dissenys i recursos. Dissenyar un S100 (Standard hundred – pel nombre de pins del seu connector) és fer circuits de computació econòmics, que facin quelcom útil, però a l’hora prou versàtils perquè amics i coneguts el puguin utilitzar per als seus propòsits. És el mercat de kits electrònics de computació.
En un primer moment ambdues màquines, ALTAIR i IMSAI, creen expectació a seguidors de la revista Popular Electronics. Un i8080 podia costar uns 70 dòlars i una unitat completa uns 650. Només calia que algú digues el cóm per provocar l’aparició de fabricants de kits com bolets a les pluges de tardor. D’aquella època se’n diu pre-estandard. És el període que ocupa de 1975 a 1983. Cal tenir en compte que la publicació prèvia de l’estàndard és de 1979 a la revista COMPUTER. No obstant el tancament final del text del IEEE696 és de 1983.
Estàndard IEEE696
Tal com explica el pròleg de l’estàndard hi va haver diverses novetats front a la versió de 1979. En aquest esforç per la compatibilitat de processadors de 8 i 16 bits en el mateix sistema es creen nomenclatures noves per llevar ambigüitats, on els 8 bits circulen per línies separades de sentit oposat i en els 16 bits aprofiten aquestes mateixes línies alternant el seu sentit, anomenant-les bytes parell i sanar. Tot i que al 79 ja es parlava de DMA (Accés Directe a Memòria) va guanyar la idea de TMA (Accés de Mestre Temporal) ja que és obert a molts tipus de cicles, no només al cicle de memòria i és més precís ja que implica múltiples tipus de Mestres, i per tant de fabricants de processadors de forma oberta.
S100 i els 32 bits
Però la inquietud no s’acaba amb l’estàndard, el projecte continua viu explorant durant anys les possibilitats d’incorporar processadors de 32 bits al bus. La revista S100, creada pels mateixos redactors de l’estàndard, proposa dues alternatives: un bus superior, a la zona de connectors (OTT, On The Top) de 32 bits o comunicar sobre el bus estàndard de 16 bits en dos cicles per via de memòria cau que faria les vegades de cua d’espera, adaptant així les velocitats.
Res és perpetu i a 1992, coincidint amb la victòria comercial del PS-2 de IBM cau la firma CROMEMCO. Els creadors del terme S100 suportaven els computadors centrals de la Oficina de la Força Aèria dels Estats Units. Per aquest motiu CROMEMCO deixa de finançar l’estàndard i al cap de dos anys IEEE696 deixa de ser continuat.
Aquell període de glòria de l’estàndard, (de 1983 a 1994) deixa seguidors del format per tot el mon. Endemés ja no és un bus d’un processador concret, múltiples tipus de processadors s’utilitzen de manera habitual, commutant entre processadors de diversos fabricants. De fet S100 te la capacitat, per TMA, de poder emular qualsevol màquina amb Z80, 6502, 6809, 68000, entre molts altres processadors. Entre els més dotats és prestigiós de construir un emulador del PDP-11 de DEC sobre S100, doncs ja existia en forma mono-xip. El bus esdevé un sistema de sistemes. Tot i la distància, la complicitat amb DEC és molt patent.
L’impuls de Cromemco
Aquesta és la fascinant essència de la idea, amb la victòria del IBM PC, que només opera amb Intel, un sistema S100 incorpora processadors i80486 i/o Motorola 68030 de 32 bits, la CPU més avançada, aquesta última ja experimentats per CROMEMCO que incorporava al Sistema 400, una màquina especialitzada en disseny gràfic. Actualment aquestes cartes es van documentant en KiCAD seguint les propostes de Mark Garetz, últim president de la comissió de redacció, a través de seguidors incondicionals com s100computer.com entre molts altres.
S100 en el futur, 64 bits
Arreu del mon es debatent propostes per la multi-compatibilitat del bus a sistemes amb processadors de 64 bits sense perdre els anteriors. Per descomptat, la memòria cau continua sent una bona solució, però hi ha moltes més: com els multi-cicles de bus amb un mapa de fins 1 Tera byte o l’adreçament fraccional que possibilitaria la compatibilitat a temps reals entre processadors de diferent resolució de dades o adoptant protocols PCI-express de poder ser robats del secretisme documental de la SIG. Sigui quin sigui el futur, no es tracte de allò que és moda, si no del què és possible fer, i fer-ho és la gràcia. Al meu parer, un computador del garatge sempre serà millor que els grans sistemes del búnquer. (veieu “Jocs de guerra“, de John Badham 1983)
Havia de fer-me amb els detalls
He traduït l’estàndard IEEE696-83 al Català. La pega és que m’han fet la llei del silenci des de l’institut de la triple E, així que no sé si ho puc passar obertament a tothom. Però, en persona, és un altre cosa.
Així doncs, si es vol una declaració d’intencions, el LudiComputer hauria de ser un marc de treball pel 5é paradigma, els 64 bits, respectant tot allò que s’ha aconseguit en els paradigmes anteriors des del garatge i esperant que apareguin coses més potent de les comunitats internacionals.