T’agrada el que fem? Vols trobar una manera d’encaixar en el projecte? Això és dissenya amb nosaltres
Posa’t a prova, crea algun dels formats exposats i posat en contacte amb mi per avaluar i posar “fil al soldador”. Tot i que no tinc aspiracions empresarials si que m’agrada conèixer a persones amb les mateixes inquietuds i donar un cop de mà si hi trobeu dificultats (que en trobareu, segur).
Plataformes molt fàcils
RC-2014 és una plataforma de computació retro basada en el processador Z80. Aquest creador, en Spencer Owen és, fins on jo l’he arribat a conèixer, “imagino” que és un educador i “també imagino” que deu de ser mestre d’alguna escola anglesa, que s’ha volgut dedicar a crear una forma molt fàcil de fer computació a nivell escolar juvenil.
Una variant d’aquesta comunitat, i ho dic així per què va néixer com una escissió de RC-2014 és RETRO-COMP. Ambdues comunitats les podeu trobar fàcilment al Google Groups. Es basen en la creació de petits kits de muntatge molt assequibles i fàcils de muntar. Tot i ser molt més elaborats que RC-2014 no aborden solucions de multiprocessament. Cada cosa al seu lloc, però les experiències han sigut molt positives.
Plataformes econòmiques
Recomano també continuar a la pàgina de descripció de les plataformes que he treballat. Si voleu fer coses per vosaltres mateixos sense gastar gaires diners però amb resultats sorprenents us recomano que inicieu el camí del vostre aprenentatge amb aquestes dues tècniques molt simples i que podeu fer a casa, més enllà de la protoboard que ja us haurà causat més d’un desengany.
L10
Es un format molt bàsic i reduït, propi d’electrònica embeguda que podeu desenvolupar des de fer les plaques pròpies a casa i amb mètodes que ja es feien servir fa 50 anys o més. Les plaques es poden tallar d’un sol cop de cisalla a partir de plaques llargues que facin 10 cm d’un costat (o no us costarà gaire fer un tall recte a serra). Normalment les faig d’una sola cara però també és fàcil ferles de dues cares tenint en copte que els forats no seran metal·litzats (una complicació absurda ben mirat). És un mètode molt escalable però no és adequat per computació, on enseguida es fan centenars de vies de connexió amb pocs circuits integrats. És més aviat útil per amplificadors operacionals i sistemes analògics en general. Podeu explorar el mètode aquí.
L100
Similar al S80 però per fer a casa. És una universalització del L10 cap a un format que ja existeix tallat als establiments de components electrònics. Si demaneu plaques de 100×100 mil·límetres sempre en tenen, o se’ls han acabat (i si no en tenen mai es que no són botiga de components). El format quadrat L100 fa més fàcil la distribució de components. Si utilitzeu components de forat passant és molt aconsellable utilitzar aquest tipus de placa per economia. Jo sempre en tinc a casa. La situació dels quatre punts de subjecció per forats passants de 3,2 mm (una broca molt fàcil de trobar) fan molt fàcil fer blocs lògics composant torres de plaques, és una forma alternativa de fer sistemes digitals, recordeu espaiar els components per no morir en el intent (9 TTL per placa pot ser una bona mida). Sigueu generosos amb el gruix de les pistes. Tindre eines per a aquest format dona molta professionalitat i els acabat es poden fer molt fàcilment amb laques de colorar bombetes.
Formats amb PCB fabricada
S80
És el bus del LudiComputer, està pensat per a ser molt flexible i escalable. Molt aconsellable començar aquí si voleu fer Sistemes Digitals en majúscules. No us avorrireu i arribareu a fer dissenys molt a gust tot i les reduïdes dimensions de la placa de 100 x 100 mm. Si passeu a treballar amb components SMD us haureu d’equipar amb eines d’ajuda (no espereu fer res a pols, perdreu la paciència). Normalment haureu de portar la PCB a fabricar però hi ha el mètode de la Voltera (màxim format 100 x 100 mm) que per prototips pot ser una solució, si sabeu on en tenen una. Teniu fons KiCAD que us podeu baixar i recomano fer servir AISLER per les fabricacions, són europeus, econòmics i contribueixen a mantenir la comunitat KiCAD.
S100
Si us hi atreviu, el format S100 és una bona forma d’experimentar els orígens de la computació, amb components reals de forat passant, penseu que per aquí hi va passar gent com un tal “Bill Gates” o els pares de la càmera Cyclops, els CROMEMCO. La major dificultat són el preus dels connectors. Però no és la única, tot i semblar molt fàcil solen costar molt de trobar i pot ser molt frustrant no poder acabar un muntatge (sobre tot quan ja tens el circuit imprès fet). Un altra dificultat és el format de 256 x 127 mm amb connector mascle de ressalt, però que no sol ser un problema amb la majoria de fabricants de PCB, AISLER inclòs.
S104
En dic format de 50Hz per contraposició a que S100 està dissenyat sobre alimentacions de 60Hz, tot i que no hauria de notar-se en els resultats. És una forma per abaratir costos del S100 i utilitzar les mateixes tecnologies de computació digital. Encara no he arribat a construir una sèrie sencera en format S104 però em resulta útil per a fer proves abans de passar al S100.
S128
És un format experimental acceptat com a evolució del S100 a la comunitat S100 Computers, però que realment no es fa servir gaire. S128 és una forma escalable i evolutiva a partir de la IEEE696 estàndard com a base. L’objectiu és poder incloure solucions avançades amb processadors escalars CISC o RISC situables sobre la S100, que d’una altra forma seria excessivament cara. El problema resideix en que les BGA necessiten que la placa de circuit imprès sigui ENIG (també ho fa AISLER), exigint que la superfície sigui perfectament coplanar en tots els punts.
Cada una d’elles les trobareu explicades a la secció de les plataformes. I no, AISLER no em paga res per dir-ho, però he tingut prou bons resultats com per recomanar-ho sense dubtar.
jordi punt autocet arroba gemail punt com