Categories
Sense categoria

S104-3U

S100 Computers based on Eurorack alternatives

Eurorack 3U for S100 Computers Form Factor

In order to make digital computing systems compatible with analogue computers, it is necessary to define restrictions on the form factor.

This is a call to KiCAD expert designers and Open Source system creators to invite them to submit solutions.

The incompatibilities inherent in mixing these two naturally antagonistic worlds must be taken into account. Its implementation is only possible with DSP devices.

On the other hand, the asynchronous nature of the Cromemco standard makes it easy to implement combinable systems based on hardware-implemented Furrier transformations, which are much faster and more effective.

If interested, please, be free to contact.

Categories
Sense categoria

Sistemes AMBA

hexadecimal i Samba formen un grup d’assaig GEMMA

La integració del concepte de bus i el pas de missatge com a solució al multiprocessament ha portat la Microelectrònica a conceptes complexos com el “Metamorfisme Embegut”.

Partint del GRAFCET com a equació, o EQUACIONAL, hom pot pensar que des d’un model funcional comprimit no es pot passar automàticament a un automatisme funcional. Res més lluny de la realitat. Conceptes com el multi processament i la multi instància són funcionals en temps d’aplicació. Endemés que, aplicant la transició per pesos, i gràcies al Deep Learning resident en capa interna o en memòria exterior, es pot transformar una seqüència cíclica en una de totalment oposada i arribar a trencar el principi entròpic del model GRAFCET.

Amb aquesta base i gràcies a l’especificació Avançada de Microcontroladors en Arquitectura de Bus (AMBA per breu), el metamorfisme pot ser suportat per l’aïllament per capes a l’interior del xip. D’aquest forma el firmware en llenguatge C++ gaudeixen de la “instanciació” a través de la Orientació a Objectes i del multiprocessament gràcies a la Interfície de Pas de Missatges (MPI per breu) per aconseguir l’objectiu.

No obstant, i amb aquests llenguatges, encara és molt llunyà que una programació d’arquitectura AMBA pel Metamorfisme sigui una tasca prou fàcil i segura com per al desenvolupament d’aplicacions orientades als Bens d’Equip. Una immersió a les Xarxes de Petri és aconsellable per a treballar el sistema modular i escalable al mateix temps.

En el laboratori, el processador LC-2 , segona generació del LudiComputer, és el banc de proves del concepte SAMBA. LC-1 i LC-3 han resultat absurds, doncs, plantejar una arquitectura metamòrfica implica fer difícil allò que és fàcil, és a dir, el camp neuronal podria estar a un processador extern, no cal implicar la cel·la lògica en el metamorfisme, ja són part de l’organisme com a part reflexa. Les arquitectures LC4 i 5, amb el SITARA de Texas Instrument i el ATOM de Intel són per si mateixes AMBA’s propietàries de les seves marques respectives.

No obstant, LC4 és un candidat molt potent pel concepte SAMBA ja que la seva arquitectura no trenca la línia del temps. Per contra, i agreujat per la ruptura de la línia temporal, LC-5 amb l’ATOM, és un multiprocessador en si mateix, i el seu hermetisme documental dificulta la fluïdesa de la Interfície MPI o la seva versió Open OMP.

Cal dibuixar moltes matrius d’aplicació pre i post dintre del model de Petri per trobar forats de cuc i atrapar el metamorfisme.

En la capa més baixa es troba el metamorfisme de la GPIO, òbviament entrada o sortida, no necessita més que canviar uns pocs bits de la arquitectura i esdevenir un col·lector obert o una entrada de pull-up. No hi ha res que impedeixi aquest procés en calent.

Una aplicació de pre a post pot esdevenir condicionada en el seu transit tal i com es descriu de manera implícita en el model de l’Afcet. Aquest condicionament força la entropia ja que en el GRAFCET, sempre, una transició implica que per ser vàlida, l’estat de la etapa anterior ha de ser activa (o de les immediates anterior). Però això no és així a les Xarxes de Petri. Què ho impedeix?

No hi ha més que repassar l’estructuració de l’aplicació en un PLC amb llenguatge GRAFCET per adonar-se de que així com una GPIO es condicionada en temps separats dels estats de les etapes, els estats de les transicions han de ser tractats en instants anteriors a l’escrutini de les etapes. De fet, el PLC no inicia l’escrutini del programa fins a tancar els estats actuals de les comunicacions, forma que garanteix la coordinació a nivell de Illa d’aplicació. En el cas de que les variables crítiques del processador ho recomanin ni tan sols s’iniciarà l’escrutini.

En l’Arquitectura AMBA el bus intern està separat del bus de la perifèria. Endemés les velocitat entre ambdós són molt diferents. Mentre que dintre de nucli pot ser de 216MHz, en el cas del F732 (pàgina 20/227) en els busos APB1 i APB2 podem estar per sota dels 108 i 54MHz, i executant DMA al mateix temps.

Per si això no era prou complexa, AHB1 uneix el Cortex amb els sistemes crítics de xip i AHB2 connecta directament les FIFO de USB, ambdós a 216MHz. En cap moment estem parlant de funcions preestablertes, en els exemples molts d’aquests canals estan infrautilitzats ja que són a definir segons l’aplicació de client. Així doncs, les decisions GEMMA s’han de prendre des del processador. En determinades circumstàncies es pot preveure que els canals s’alliberin per relaxar al processador en les tasques critiques de la aplicació. I per tant més complexitat metamòrfica.

I tot plegat no hauria sigut res sense les SDMM1 i SDMM2 que permeten tenir DMA en tot moment, reproduint els processos intercanvi de pàgina de codi com es feia ja en els VAX de 1977, ja aleshores de 32 bits. Qui va dir que les arquitectures harward tenen limitacions? No juguen a nivell d’stack pointer per a instanciar, però ja es fa des del C++

Un altre punt del metamorfisme és la capacitat a canviar de freqüència de rellotge, que ben estudiat, permet passar de moments de gran rendiment a moments de gran estalvi energètic, sense comptar amb l’aturada total del processador deixant als temporitzadors configurats en llaç tancat i funcionant de manera reflexa.

Una de les utilitats d’avantguarda seria utilitzar les aplicacions pre com a estats auxiliar, com de fet es requereix en el GRAFCHAR de Lund. En aplicacions industrials he pogut constatar la utilitat dels pre i post de les transicions com a escrutinis de flanc. Això dibuixa un xip en el Control i la Supervisió al mateix temps. Potser no amb el F732 però hi ha versions STM32 amb controlador TFT, bus extern de 32 bits cap a memòria de massa i 400MHz de nucli.

En resum, hi ha molts aspectes que l’Afcet va descartar en la transformació de les Xarxes de Petri en el model de la IEC848 durant la dècada dels 80, tots aquests conceptes estaven modelats de manera abstracta per matemàtics que desconeixien on arribaria la computació. Però tampoc vol dir que tot aquell doctorat de Xarxes de Petri no pugui tenir sortida cap als nous processadors basats en arquitectures AMBA.

Categories
Sense categoria

BB-UNO V1.1

BB-UNO és una placa micro controladora de baix cost orientada a fer per un mateix (DIY). Està basada en l’Atmega328P i dissenyada durant els cursos d’Introducció a KiCAD V6.

Aquest projecte és el que s’utilitza com a projecte base al començar el curs i cada alumne el modifica al seu gust i les seves necessitats.

Està concebuda per a ser muntat a mà. Per això els component són quasi tots de forat passant, exceptuant un fusible que només existeix en format de muntatge de superfície.

De fet es parteix de la versió 1.0 que te la “friolera” de 40 errors i cal trobar-los. Això es fa fàcilment gracies a les eines de diagnostic de la V6 de KiCAD. L’aprenentatge és molt fàcil i es resolt en un parell de sessions. Després ve la època de practicar ja amb la versió V1.1

KiCAD ja no és aquella eina pionera que tot sortia malament on ni tan sols podies copiar i enganxar, tot això són coses del passat. El nou KiCAD permet més camins de solució dels que a primera vista pot semblar, com fer un projecte sense haver de fer esquemàtics.

Per més informació aquí

Categories
Sense categoria

Projecte BB-UNO

Amb aquesta placa microcontroladora basada en l’Atmega328P hem volgut disposar d’una plataforma simple de desenvolupament per a petits prototips experimentals i d’aula, per a no iniciats, i per als nostres cursos i tallers com a eines d’exemple pel disseny assistit per computador.

Placa microcontroladora BB-UNO

Aquest projecte concorre amb d’altres dintre de l’espai Bits & Books: amb el Projecte RIE (Robòtica Integral Educativa) d’aplicació a l’Aula de Primària, amb el Curs de KiCAD on es desenvolupen noves versions del projecte, amb els Tallers de FreeCAD per a la creació de nos components de robòtica i amb la Robòtica Lúdica del Projecte Minimakers, entre altres.

Tot i el factor de forma de placa mestra o “carrier” pot esser utilitzada com a secundaria o “shield” del sistema Arduino. Els seus connectors i funcions estan orientats a la utilització de les maquetes avançades del Projecte RIE com a excusa de treball.

Endemés, soluciona alguns problemes de cablejat ja que el control motor està integrat a la pròpia placa mestra. Això que en principi seria un problema a nivell d’interferències conduïdes esdevé un avantatge a nivell funcional amb l’única exigència que la tensió general sigui diferenciada en valor absoluts. Les solucions són múltiples i divertides.

A nivell software es disposa d’experiències amb perifèries: com pantalles de display, matrius de LEDs, radars ultrasònics, Sensòrica i del control de velocitat de motors, sense oblidar totes les possibilitats que ofereix la plataforma oberta Arduino.

Per participar o obtenir més informació de la placa BB-UNO només cal posar-se en contacte amb Bits & Books i plantejar el teu projecte amb nosaltres.

bits@marcombo.com

Categories
Sense categoria

Hola Bits

Bits & Books és un espai de creació on el creador ets tu

Nosaltres som “cuidadors de llibres” de les Editorials Marcombo, Sentir i de la Llibreria Hispano Americana.
Ens ocupem de mantenir els kits Marcombo que acompanyen els llibres i creem nous kits.
També ens ocupem dels més petits amb els llibres i les maquetes del projecte RIE (Robòtica Integral Educativa)

Disposem de diferents seccions en les que podràs dur a terme el teu projecte.

Per una banda, el taller, en el que disposem de petites màquines molt econòmiques per a als nostres i vostres prototips:
– Tall làser de fins a 600x400mm en diferents gruixos segons materials.
– Impressió 3D de 220x220mm de base amb una alçada no superior a 250mm.
– Components Electrònics i Eines pera a manipulació de circuits electrònics.
– Arduinos, en som especialistes.

Sala de projecció per a les teves presentacions i gravació de vídeos amb un aforament de 15 persones o més.

Cafeteria i aigua fresca a discreció.

Podràs guardar el teu material en procés de construcció en una consigna amb clau.

Com diu la cançó, “només hi faltes tu”

Benvinguts al Bits & Books
bits@marcombo.com

Categories
Sense categoria

Electrònica sobre protoboard

La protoboard, Viquipèdia a part, és la tècnica més utilitzada a l’actualitat per a simular circuits electrònics. No obstant vull fer una crítica a la seva utilització.

En el costat positiu s’hi troba la economia. Cal tenir en compte que estem parlant de poblacions grans de components, circuits amb diversos amplificadors operacionals i microcontroladors de càpsula DIL amb la perifèria associada. Aquesta economia rau a l’hora de prototipar circuits, on estalviarem en les successives versions fins que tinguem la adequada pels nostres propòsits.

Durant els dies de prototipatge ens adonarem del costat oposat de la equació:
– Falsos contactes per clips oberts
– Cables amb fil trencat sota la funda
– Distorsió per excessiva impedància del cable, amb afectació electromagnètica tant conductiva com irradiada
– Microfonismes causats per moviments dels cables i al variar les distancies entre ells
– Capacitats paràsites degudes a la proximitat entre cables que condueixen corrents alterns que a major freqüència més s’afecten
– Node de massa branquial que causa divisions de corrent i tensions paràsites
– Síndrome de Diògenes i impossibilitat de segellar les unions

De vegades he acabat per fer unions soldades a l’aire i/o utilitzar el mètode Manhattan per a una secció que ja funciona de manera estable.

Finalment la posta en marxa. Aquesta comença quan s’ha acabat la fase de muntatge i comencen la de proves. No es pot ser mai optimista. Era fàcil el circuit de la foto i tot i això el temps de posta en marxa ha sigut més llarg que el muntatge degut a que el cable taronja, un com aquest, estava trencat per dins i no s’engegava el LED. Cercar on es produïa el tall de corrent, provar un per un els cables a veure quin és, canviar l’escala del tester a continuïtat, sense comptar amb les ja esperades proves per voler saber el corren que circula pel díode LED.

Jordi

Categories
Sense categoria

Novedades KiCAD

La próxima semana empezamos los talleres de KiCAD en Bits & Books

KiCAD ya no es aquella herramienta compleja de inicios de la década pasada. Todos recordamos aquellos cuelgues sin motivo. Horas perdidas a cambio de la ilusión por conseguir hacer el circuito electrónico más económico del mundo.

Ya no hace falta saber todos los accesos rápidos, perder horas en esquemáticos que no llevan a nada o ni tan siquiera editar los códigos gerber.

Pero claro, no todo son flores, seguimos sin autoruter, innecesario para los más diestros en diseño de la PCB pero imprescindibles para los seguidores del bus S100. Me consta que John Monahan conoce la V6, pero seguimos con los mismos diseños en V3 del 2013 en la comundad.

¿Conoces las novedades en cuanto a enrutado? ¡te convencerá!

Categories
Sense categoria

base per a circuits electrònics amb cnc

Origen de l’enllaç

Categories
Sense categoria

S104-3U Bus pasivo

En revisión, bus pasivo para S104

Es posible su realización a una cara con puentes.
Carece de terminador de bus.
Puede ser alimentado directamente con una fuente de PC convencional. Las placas antiguas no operan en este bus, por tanto 5Vdc, +12V y -12V.
La PCB soporta las guías y el bastidor.

Categories
Sense categoria

S104 specification

An Open Source specification when using the S100_draft adapter

Row 1 of the S104 connector, the lower one, is placed at the same Y coordinate that lower mounting holes.

The height of the plate can be modified according to the needs. We propose two possibilities:

Eurorack 3U compatible: For a Eurorack frontal development, in an stack mounting composition, where an aluminium frontal will be associate to the first board of the system, the total high of the board must be 110mm (4,33in) This means the height pitch between holes is 97,3mm (This will be label as S104-3U)

Eurocard compatible: For a Eurocard board, Always using the right side of the plate for a backplane DIN bus connector, right mounting holes must be modified to the connector. The total high of the board must be 100mm (3,94in) This means the height pitch between holes is 87,3mm (This will be label as S104-E)

A S104 connector can be incorporated in a Standard IEEE696-83 board whit the couple of mounting holes in lower corners, with o without chamfers. The total height of the board is the standard 5 inches. The vertical pitch location of the couple holes and the S104 connector will be depend the compatibility intention to be associated to an other kine of S104 type. (This will be label as S100) It may be appropriate to mention which format is supported. For example: (S100-3U or S100-E).

Care must be taken when using S100_Draft. There are two types of adapters, from row 1 to row 1 and from row 1 to row 50. When switching from an IEEE696-83 format to Stack the rows must change. In contrast, an S104 connector does not change rows. The 1 is below and the 50 is above. Be careful with this.

Example: This is a backplane S100 board in a S104-3U for a Eurorack Music Synthesizer

This is a run to try.